Debatcontributions 1el Tercera Etapa: Començo el viatge
Aina Robert Vicents says:
Visibilitat: Públic
Guillem, m’ha agradat molt llegir la teva proposta perquè transmet passió real per la pintura hiperrealista i es nota que tens una idea molt clara del que vols oferir als alumnes. El fet que plantegis una optativa tan específica i exigent dona un valor afegit que sovint falta a les assignatures més generals. També em sembla molt encertat que la metodologia combini seguiment individualitzat amb un espai col·lectiu on compartir processos i dificultats; crec que això pot ajudar molt a evitar la frustració típica del hiperrealisme, que requereix tanta constància.
Una de les parts que més m’ha convençut és que els alumnes actuïn com a “directors artístics” dels seus projectes: coordinar fotografia, llum i maquillatge és exactament el que es trobaran en circuits professionals, i aquesta mirada global és molt potent.
Sí que et volia fer un suggeriment: potser podries concretar una mica més com s’avaluaran els projectes perquè no quedi només l’èmfasi en la tècnica, sinó també en la capacitat de construir un relat visual propi. També estaria bé mencionar algun repte o límit del hiperrealisme (temps, pressió tècnica…) i com els ajudaries a gestionar-lo.
En general, el teu projecte té molta força i crec que podria funcionar molt bé en un entorn universitari. :)
Formeu part de la comunitat? Accés per veure més publicacions.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Guillem, m’ha agradat molt llegir la teva proposta perquè transmet passió real per la pintura hiperrealista i es nota que tens una idea molt clara del que vols oferir als alumnes. El fet que plantegis una optativa tan específica i exigent dona un valor afegit que sovint falta a les assignatures més generals. També em sembla molt encertat que la metodologia combini seguiment individualitzat amb un espai col·lectiu on compartir processos i dificultats; crec que això pot ajudar molt a evitar la frustració típica del hiperrealisme, que requereix tanta constància.
Una de les parts que més m’ha convençut és que els alumnes actuïn com a “directors artístics” dels seus projectes: coordinar fotografia, llum i maquillatge és exactament el que es trobaran en circuits professionals, i aquesta mirada global és molt potent.
Sí que et volia fer un suggeriment: potser podries concretar una mica més com s’avaluaran els projectes perquè no quedi només l’èmfasi en la tècnica, sinó també en la capacitat de construir un relat visual propi. També estaria bé mencionar algun repte o límit del hiperrealisme (temps, pressió tècnica…) i com els ajudaries a gestionar-lo.
En general, el teu projecte té molta força i crec que podria funcionar molt bé en un entorn universitari. :)