El meu projecte es centra en la creació d’una assignatura optativa de pintura hiperrealista, exclusiva i tècnica, dedicada completament a aquesta disciplina sense experimentar amb altres materials. L’objectiu és aprofundir en les tècniques pròpies del hiperrealisme, oferint una experiència artística concentrada i professionalitzadora que permeti als alumnes desenvolupar projectes personals amb un alt nivell de precisió i detall. Els objectius principals del projecte són crear aquesta assignatura optativa a la universitat, posar les bases per poder expandir l’experiència a altres institucions acadèmiques visitant universitats per implementar i compartir les nocions i metodologies del curs, i garantir que els estudiants adquireixin competències tècniques i pràctiques que els permetin desenvolupar projectes personals d’alt nivell artístic i poder treure informació de com es desenvolupa el devenir real del món artístic.
La metodologia del curs es basarà en l’experiència pròpia de cada alumne amb casos pràctics i projectes durant tot el semestre, fomentant una aproximació pràctica i experiencial, amb seguiment individualitzat però també amb aprenentatge col·laboratiu entre els estudiants per compartir processos, dificultats i solucions creatives. Pel que fa als llenguatges artístics, els alumnes treballaran en projectes personals on exerciran funcions de director artístic, coordinant fotografies, maquillatge, escenografia i altres recursos per construir un entorn propi al voltant de la seva obra.
La producció final inclourà processos de postproducció per modificar i polir les imatges fins a aconseguir el màxim nivell de detall i expressió artística vinculades a l’objectiu final del hiperrealisme. Després de llegir referents com Pep Montserrat, que entén que cada projecte és un viatge circular al voltant d’un text i que la certesa de la creació es troba en la pràctica i en la relació amb el punt de partida, i projectes com Zona Intrusa, que mostren com l’art pot generar un coneixement integral de l’individu i del seu entorn de manera transdisciplinar i amb la implicació activa d’alumnes i docents, entenc que l’art i l’educació estan profundament vinculats. Així, el meu projecte no només busca transmetre tècnica, sinó fomentar l’autonomia creativa i la reflexió crítica amb l’experiència personal. 
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Guillem, m’ha agradat molt llegir la teva proposta perquè transmet passió real per la pintura hiperrealista i es nota que tens una idea molt clara del que vols oferir als alumnes. El fet que plantegis una optativa tan específica i exigent dona un valor afegit que sovint falta a les assignatures més generals. També em sembla molt encertat que la metodologia combini seguiment individualitzat amb un espai col·lectiu on compartir processos i dificultats; crec que això pot ajudar molt a evitar la frustració típica del hiperrealisme, que requereix tanta constància.
Una de les parts que més m’ha convençut és que els alumnes actuïn com a “directors artístics” dels seus projectes: coordinar fotografia, llum i maquillatge és exactament el que es trobaran en circuits professionals, i aquesta mirada global és molt potent.
Sí que et volia fer un suggeriment: potser podries concretar una mica més com s’avaluaran els projectes perquè no quedi només l’èmfasi en la tècnica, sinó també en la capacitat de construir un relat visual propi. També estaria bé mencionar algun repte o límit del hiperrealisme (temps, pressió tècnica…) i com els ajudaries a gestionar-lo.
En general, el teu projecte té molta força i crec que podria funcionar molt bé en un entorn universitari. :)